Tagamanent (Vallés Oriental)
En els casi 10 anys que fem excursions, la secció de Caminades no havíem fet cap sortida el mes de juliol. Fèiem la caminada nocturna juntament amb les altres seccions, però no n’hem fet cap de diürna per esquivar la calor d’aquests mesos d’estiu.
Però ves per on, aquest any ens hem decidit a caminar tot i la calor. I sembla que no l’hem encertat massa perquè aquest diumenge es el dia mes càlid de l’any, al menys fins ara.
Tot i les altes temperatures que es preveien, 16 companys i companyes ens hem decidit a pujar al cim del Tagamanent, en una sortida matinal que finalment no ha estat tant calorosa com pensàvem. Això sí, hem iniciat el camí d’anada fins al poble de Tagamanent a dos quarts de 7 del matí i quan hem arribat al punt d’inici de la caminada la temperatura era de només 17 graus. Perfecte per caminar.
Hem fet la pujada en una hora i mitja, casi tota per l’ombra i a dalt hem esmorzat a la fresca, a l’ombra de l’església de Santa Maria que està en restauració i hem gaudit tranquil·lament de les espectaculars vistes de la Plana de Vic, el cingles de Bertí i de Gallifa, la Mola i el Montcau, amb la silueta de Montserrat al fons.
Després hem anat fins a Casa Bellver un interesant restaurant “slow food”, amb productes de la terra, on hem fet una segona parada per prendre un cafè, i iniciar la baixada ara ja amb una temperatura força mes alta que ens ha fet suar de valent, acompanyats d’un gos d’una masia que ha fet tot el camí amb nosaltres.
Total que l’experiència ha valgut la pena i segurament la repetirem el juliol de l’any vinent. Ara ja fins el setembre, que l’agost es temps de vacances i cadascú tindrà els seus plans.
Ah! Si a la paraula Tagamanent li trèieu la “t” final i la llegiu al revés, diu “nen amagat”. Doncs sobre “nen amagat” hi ha una llegenda esgarrifosa que podeu llegir en Aquest enllaç.
Bon estiu.