Borredà/Sant Martí de Rotgers/Santa Magdalena de Guardiolans
Quan arriba la tardor ens convoquem cada any per gaudir de l’espectacle de colors que ens ofereix la natura. En aquesta ocasió, 22 d’octubre, ens hem arribat a Borredà per caminar pels boscos del seu entorn que en aquesta època presenten (o haurien de presentar) l’aspecte que hem trobat en un vers del Calendari de l’Ermità.
De Borredà a l’església de Sant Sadurní de Rotgers, amb comentaris de l’Andreu que ens va explicant la flora que anem veient, podem comprovar que la persistent manca de pluja i les temperatures anormalment altes per l’època, fan que el territori no estigui en les condicions esperades a finals d’octubre.
Tot i així, la precipitació de fa pocs dies ha pal•liat una mica aquests efectes no desitjats i observem la molsa, no gaire molla, les fulles caigudes fins i tot abans d’hora per manca de fred, els colors grocs, vermells i torrats d’alguns arbres, i alguns bolets però no tants com es habitual en aquesta zona i en aquesta època.
Després d’una aturada curta a Sant Sadurní, reiniciem la marxa en direcció a l’església de Santa Magdalena de Guardiolans, (segle XII, documentada des de l’any 903), on dinem. En el trajecte ens hem despistat un parell de vegades, cosa que, curiosament, ha estat fins i tot celebrada per posar una mica d’emoció a la caminada.
Des d’aquí emprenem la tornada a Borredà, on donem per finalitzada l’excursió en el mateix bar on hem esmorzat al matí abans de començar-la.
Hem compartit aquesta caminada d’uns 15 quilòmetres, que ha començat a dos quarts de 10 i ha finalitzat mes o menys a les 4 de la tarda, mes de vint companyes i companys amb el bon ambient i la xerrameca constant que ens caracteritza. Ah!, i la cafetera del Ton (que no falti).
Gràcies a tots i fins la propera.