11 de maig

Avui anem al Pas dels Lladres (2.660 metres), prop del Puigmal. Hi pujarem des del Collet de les Barraques (1.900 metres), o sigui que haurem de superar uns 760 metres de desnivell positiu.

Es una sortida amb característiques una mica mes exigents de les normals per la secció de Caminades i potser per això no serem tants com en altres sortides. Mai havíem pujat fins a aquesta alçada.

El dia promet, tant pel que fa al bon temps, com per l’espectacular entorn per on transcórrer la caminada, presidida permanentment pel Puigmal. El recorregut té tres parts ben diferenciades.

01/18 

   

La primera quan, a partir d’uns 2.000 metres d’alçada, deixem la zona arbrada de pi negre i sortim a camp obert pel damunt d’una manta de verd, amb algunes congestes de neu prop del punt mes alt de l’excursió, el Pas dels Lladres.

Des d’aquí fem una forta baixada i una aturada per dinar a la barraca Baga de Feliu i gaudir d’un excel•lent cafè fet al moment amb la cafetera del Ton. Quin plaer!!.

Baixant hem vist ramats d’isards I hem sentit els crits de les marmotes que vigilen la gran quantitat de caus que ens envolten.

La segona part la fem seguint el riu Clotxes que va incrementant el seu cabdal amb les aigües dels torrents que baixen del desglaç de les congestes de neu que encara hi ha a las parts mes altes de les muntanyes.

La tercera i última es una suau pujada, amb una temperatura molt agradable, travessant un bosc de pins negres que estan en plena floració, i uns amplis prats d’un verd espectacular, tot plegat propi de la meteorologia d’aquest temps de primavera. El camí ens porta fins el Collet de les Barraques, des d’on hem iniciat la caminada fa unes 6 hores.

Tot i una averia en un dels cotxes, que superem amb optimisme i amb l’ajuda d’un equip d’assistència, tornem a casa satisfets del paisatge que ens ha acompanyat i fins i tot de l’esforç que ens ha exigit la muntanya un cop mes, que al cap i a la fi es la nostra gran afició.