He vist la muralla com una fortalesa de la meva ànima. Tot està en completa harmonia: les roques del castell al costat de les barquetes de pescadors, l’aigua reflectint el sol com una cua de sirena i tanta llum sobre el blau immens.

Aquests versos de Daniel Ruiz-Trillo reflecteixen força bé el que avui, entre moltes altres coses, hem pogut contemplar a la nostra sortida a Tossa de Mar, o, com diu la sardana que va compondre Vicenç Bou el 1911 : Tossa, flor de mar.

01/16 

   

Hem resseguit un part de la Ronda Sud d’aquesta bonica població gironina, des de la Platja Gran fins a la Cala Llorell, passant per diferents indrets com la Torre des Moros, la Sureda d’en Santos, el Xalet Vermell, i les cales Figuera, Llevadó i Codolar, on hem pogut comprovar el contrast entre les antigues barraques dels pescadors fetes dins de les roques i les noves construccions de disseny penjades dels penya-segats.

Hem pujat i baixat, ens hem embolicat mes d’un cop pels camins i corriols, alguns dels quals en força mal estat, però al cap i a la fi n’hem sortit prou ben parats els i les 35 companyes que hem volgut compartir aquesta jornada que en podríem dir de mar i muntanya, organitzada per la secció de Caminades.

La part final l’hem dedicat a la fortalesa que s’alça majestuosa damunt les roques al costat de la Platja Gran, presidida pel far original de 1917 que en aquests 100 anys de vida haurà fet de guia a tants i tants vaixells des de la seva ubicació privilegiada a 71 metres d’alçada.

Ens ha acompanyat el bon temps, a estones molt ventós, que ha escenificat una mar arrissada, amb petites pinzellades d’escuma damunt les ones, estavellant-se amb força contra les roques de la costa i entrant decididament i profunda a la sorra, cosa que ha provocat mes d’un ensurt i alguna mullena imprevista i divertida.

I tornant, a l’autocar, algú ha suggerit que la pròxima, a l’abril, podríem anar al Montseny, que està a prop i fa molt temps que no hi anem. Bona proposta per una sortida de primavera. En prenem nota.